La mama m'ha explicat alguna vegada que per evitar els bombardejos de Barcelona durant la guerra civil, la seva mare se la va endur amb uns familiar de Cerdanyola del Vallès.El pare estava al front i la mare temia per la vida de les dues perque es deia que Barcelona caurien bombes....I, així la mama va agafar una tarda els ferrocarrils de la Generalitat des de plaça Catalunya fins l'estació de Sant Cugat del Vallès, on la ruta va continuar a peu entre els camps de la vall del cantó nord de Collserola (el que ara és el recorregut si fa o no fa de la carretera vella), i que de negra nit, veien els avions passar, com xiulant cap a Barcelona.
La meva mare va tenir sort dels familiars que l'acolliren a Cerdanyola.Altres nenes i nens aquella mateixa nit ja no van veure sortir més el sol a Barcelona.Per a tots ells, i totes les altres víctimes..."Mirant al Cel".
"Però Barcelona marca un abans i un després, ja que mai abans una població civil havia patit a Occident atacs indiscriminats i continuats durante dies sencers", recorda el realitzador. La pluja de bombes es va iniciar el 16 de març i no s'aturà fins dos díes després. "L' objectiu era la destrucció total, supervivència zero, un experiment que culminaria set anys després a Hiroshima".
